LA MÚSICA ROCK PAS A PAS

  El rock de caràcter simfònic va tenir importants paral·lelismes amb el rock progressiu, és a dir, per exemple va tenir la seva gran època des dels anys centrals del decenni dels 60 fins al començament del segon lustre dels anys 70, caracteritzant-se per aspectes com el llarg minutatge de les cançons, la tècnica instrumental o els àlbums conceptuals, sent la principal diferència l’important influència rebuda de la música clàssica i l’ús d’instruments simfònics. Moltes de les bandes que van destacar en el prog rock també ho van fer per tant en el gènere simfònic i es poden significar formacions com King Crimson, Nice, Atomic Rooster (foto), Yes, Emerson, Lake & Palmer o Electric Light Orchestra, a les quals en aquest cas es podria sumar el grup Procol Harum, cèlebre pel seu hit “A wither shade of pale”, on l’òrgan protagonista del tema ens porta irremissiblement a la figura barroca de Johan Sebastian Bach, i la presència del conjunt espanyol The Pop Tops, que va adaptar el mú...

  Durant el segon lustre de la dècada dels anys 60, en un fenomen eminentment britànic, va aparèixer el rock progressiu. Les principals característiques del gènere van ser unes cançons d’extens minutatge, unes lletres molt elaborades i algun cop complexes i críptiques, la perícia instrumental dels diferents músics, la confecció d’àlbums de tipus conceptual i la influència rebuda del jazz, motiu de les constants improvisacions, i també del rock psicodèlic. Les principals bandes de rock progressiu van ser King Crimson, Nice, Atomic Rooster, Iron Butterfly (foto), Yes, el supergrup Emerson, Lake & Palmer, Genesis o la formació grega Afrodite Child, liderada per Demis Roussos i Vangelis.  Igualment, l’estil va comptar amb una part més pop i comercial, de la qual cal significar Supertramp i Electric Light Orchestra. L’èxit del també anomenat prog rock es va expandir fins als anys centrals del decenni dels 70, quan van sorgir gèneres antagònics com el pub Rock i el punk rock.

  L’estiu de l’any 1967, el mateix de l’auge del moviment hippy i del rock psicodèlic, The Beatles va presentar l’aclamat, elogiat i històric àlbum conceptual “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band”, amb una icònica portada, en què apareixien diversos personatges importants, i les lletres de les cançons a la contraportada, una cosa inèdita en aquells temps. En l’obra del conjunt de Liverpool, considerada la millor de la història de la música pop – rock des de diferents mitjans, es troben peces com la que li dona títol, “With a little Help from my friends”, interpretada per Ringo Starr; la psicodèlica “Lucy in the sky with diamonds”, la trista “She’s living home”, l’exòtica “Within you Without you”, “Lovely Rita” o la magnífica “A day in the life”, però, en canvi, es va descartar la inclusió dels temes “Strawberry fields forever” i “Penny lane”, tots dos sorgits poc abans en un single de doble cara A. Tanmateix, en aquella època va morir Brian Epstein, mànager de la banda, i el qu...

  Per a molts experts, el setè àlbum d’estudi de la banda de Liverpool està considerat el seu millor treball, el qual va suposar un pas més del grup britànic, després de l’inicial efectuat amb “Rubber soul”, cap a conceptes més evolucionats, psicodèlics, elaborats i complexos. De “Revolver” cal significar pistes com “Taxman”, “Eleanor Rigby”, “I’m only sleeping”, la balada de Paul McCartney “Here, there and everywhere”, la divertida “Yellow submarine”, que va interpretar Ringo Starr; “Love you to”, una composició de George Harrison de clara influència índia, i “Tomorrow never knows”, una aportació psicodèlica de John Lennon. Seguidament, The Beatles portaria a terme el seu cim creatiu mitjançant l’històric treball “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band”.

  Després de la confecció, tant en àlbum com en pel·lícula, de “Help !”, The Beatles va posar punt i final a una etapa brillant i espectacular, però també esgotadora i estressant; va decidir aparcar les gires, centrar-se en els estudis de gravació i iniciar una evolució que el portaria, per exemple, al rock psicodèlic. El primer treball del grup de Liverpool durant aquell període va ser “Rubber soul”, un disc de transició en què encara persistien peces clarament beat com “Nowhere man”, l’ensucrada “Michelle”, “Girl” o la nostàlgica “In my life”, però que anunciava ja nous signes, com n’és exemple “Norwegian wood (the bird has flown)", en què George Harrison usava el sitar, que li havia ensenyat a tocar el músic indi Ravi Shankar.

  Quan a la Gran Bretanya dels anys centrals de la dècada dels 60 hi van aparèixer nous estils com la música psicodèlica o el rock de caràcter progressiu i simfònic, el beat, que havia regnat fins llavors al Regne Unit, va entrar en decadència i només unes poques bandes van poder adaptar-se als nous temps, principalment The Beatles. En aquella evolució del quartet de Liverpool, en una etapa que podríem considerar de transició, el grup va presentar els elogiats àlbums “Rubber soul” i “Revolver”, culminant la reconversió amb l’històric treball conceptual “Sgt. Pepper’s lonely hearts club band”, en una època, però, que coincidint amb la mort del seu mànager Brian Epstein, es va iniciar la crisi, fonamentalment per les diferències entre els dos líders de la formació, John Lennon i Paul McCartney.