Entradas

CREAM

Imagen
  En un moment en què la premsa britànica els considerava els millors en els seus respectius instruments, el guitarrista Eric Clapton, exmembre de The Yardbirds i dels Bluesbreakers de John Mayall; el baixista Jack Bruce, que també havia col·laborat amb Mayall i va exercir igualment de cantant, i el bateria Ginger Baker van fundar el supergrup Cream. El trio, que va usar tant el rythm & blues com el rock psicodèlic i va tenir una inqüestionable influència en el hard rock, va editar quatre àlbums d’estudi, destacant “Disraeli gears”, però la suma d’egos i de tant de talent van portar la banda londinenca a una ràpida dissolució, tot i que posteriorment Clapton i Baker es tronarien a trobar en una altre supergrup, aquest d’efímera existència: Blind Faith.

SOFT MACHINE

Imagen
  Representant de l’anomenat so Canterbury, al qual també hi va pertànyer el grup Caravan, Soft Machine va ser fundat a la ciutat meridional del Regne Unit pel bateria i cantant Robert Wyatt, el baixista, guitarrista i cantant Kevin Ayers, el guitarrista Daevid Allen i el teclista Mike Ratledge. En un principi, Soft Machine va ser una formació eminentment psicodèlica, en una època en què va posar la banda sonora a la pel·lícula avantguardista “Blow up”, dirigida per l’italià Michelangelo Antonioni. Posteriorment, el grup de Canterbury va utilitzar també el rock progressiu i el jazz rock, fins que al cap d’uns anys, els dos homes forts de l’associació, Wyatt i Ayers, van decidir deixar-ho estar, en un etapa amb innumerables canvis de personal en què per exemple hi va formar part Andy Summers, futur guitarrista de The Police.

THE PIPER AT THE GATES OF DAWN

Imagen
  El debut en gran format del grup britànic Pink Floyd va ser l’àlbum psicodèlic “The piper at the gates of dawn”, un dels treballs més reivindicats de la història de la música pop – rock. En la confecció de l’obra hi va tenir molt de pes el geni surrealista del llavors cantant, guitarrista i líder de la formació: Syd Barrett. El disc, malgrat ser estrany, complex i complicat, va poder situar-se en el numero sis del rànquing del Regne Unit i va ser igualment un èxit a França, gràcies fonamentalment a pistes emblemàtiques com “Astronomie domine”, “Matilda Mother”, “Interstellar overdrive” i “The scarecrow”, a les quals anys més tard es va afegir l’excel·lent cançó “See Emily play”, que prèviament havia sortit com a senzill. Després de la presentació de l’àlbum, Barrett, molt afectat pel consum d’LSD, va ser apartat del grup.

PINK FLOYD, ELS INICIS PSICODÈLICS

Imagen
  Pink Floyd va ser fundat a la ciutat de Londres pel cantant i guitarrista Syd Barrett, el baixista Roger Waters, el bateria Nick Mason i el teclista Richard Wright. El quartet va debutar, sota el lideratge de Barrett i en plena efervescència psicodèlica, amb l’aclamat, avantguardista i reivindicat àlbum “The piper at the gates of dawn”. Tanmateix, Barrett, molt afectat pel consum de substàncies al·lucinògenes com l’LSD, va acabar sent apartat del grup britànic i substituït pel cantant i virtuós guitarrista David Gilmour, que va passar, juntament amb Waters,  a comandar la formació britànica, que llavors va iniciar una llarga etapa de transició fins l’esclat progressiu de la històrica obra “The dark side of the moon”.

EL ROCK PSICODÈLIC

Imagen
  La música de caràcter psicodèlic es va caracteritzar per una complexa estructura, unes lletres estranyes i fins i tot críptiques, el llarg minutatge de les cançons, que moltes vegades va superar clarament els clàssics tres minuts d’una peça beat, i la utilització de sons de països exòtics, especialment de l’Índia, sense oblidar la seva relació amb substàncies al·lucinògenes com l’LSD. La psicodèlia va assolir una gran importància a partir de l’any 1966, tant als Estats Units, on el gènere va estar profundament connectat al moviment hippy, com al Regne Unit. A Amèrica va tenir com a màxims exponents The Grateful Dead, Jefferson Airplane, The Big Brother & the Holding Company, Country Joe & the Fish, Quicksilver Messenger Service (foto), The Doors i els reconvertits The Beach Boys i The Byrds, mentre a la Gran Bretanya van destacar bandes com Pink Floyd, Soft Machine, Cream, Procol Harum, Caravan, Jimi Hendrix Experience o els mateixos The Beatles. 

SWINGING LONDON

Imagen
  El Swinging London, per regles generals, es refereix als diferents gèneres que va tenir la capital britànica com a protagonista, és a dir, de l’estil beat fins a la música psicodèlica, passant pel rythm & blues o el moviment mod, tot i que personalment enfoco el corrent més aviat durant els canvis que va experimentar el rock durant els anys centrals de la dècada. Londres ha estat una de les ciutats on s’han fundat o consolidat un major número de bandes de la música pop – rock, destacant en aquella època, pel que fa a les primeres, formacions com The Rolling Stones, The Who, The Kinks, The Yardbirds, The Small Faces, Steampacket, Nice (foto), Pink Floyd, King Crimson o Procol Harum i, entre les segones, grups com The Beatles, Caravan o Soft Machine.

LONDRES

Imagen
  La capital britànica va ser, des de principis de la dècada dels 60, una ciutat molt activa pel que fa a la música rock, tant pel que respecta a la moda beat, tot i que va tenir el seu principal origen a la localitat de Liverpool, com quant al rythm & blues, tenint en compte que conjunts com The Rolling Stones, The Who, The Kinks, The Yardbirds o The Small Faces hi van ser fundats. Tanmateix, Londres va estar de plena actualitat a partir dels anys centrals del decenni, durant la ruptura musical que hi va tenir lloc al Regne Unit mitjançant gèneres avantguardistes com el rock psicodèlic o el rock progressiu, per posar dos exemples. En aquell període, un dels àlgids de l’anomenat Swinging London, van actuar en diferents locals de la gran urbs, com l’UFO, bandes com Pink Floyd o Soft Machine, en uns concerts en què, enmig d’una densa atmosfera, es podien projectes diapositives, entre d’altres novetats tecnològiques.